divendres, 19 de març del 2010

POST DE SEGUIMENT DEL TREBALL

Avui hem anat al CAP, perquè l'infermera ens ensenyés com és realment un DEA.
Ella ens ha ensenyat dos tipus de desfibril·lador, un que es el desfibril·lador monitoritzat que sempre està al CAP, i aquest a diferència d'un DEA, ens informa de com és el ritme cardíac en cada moment, i la potència de la desàrrega sempre la ha de posar el personal mèdic, que quasi sempre per un adult són 200J, depèn de la massa corporal.
El DEA que hi ha al CAP d'Arbúcies, consta només d'una maleta, que més o menys pesa 8kg, en que hi ha l'aparell i d'allà hi surten uns cables que acaben connectats a uns pegats, i simplemant l'has d'encendre i l'aparell ja et diu que has de fer, com has de col·locar els pegats...
També ens ha informat sobre les marques que existeixen, els seus preus, i cada quan són les revisions, i que aquestes revisions requereixen un pagament, a més els pegats tenen data de caducitat.
L'opinió de l'enfermera respecte si implantar un DEA o no a l'institut és que s'hauria d'implantar ja que s'ha d'actuar al moment,no pots esperar a que arribi l'ajuda del CAP sense fer res, però també s'hauran de valorar les posibilitats de que una víctima pateixi una parada cardiorespiratòria, que són mínimes, i haurem de saber el nombre de persones que pateixen alguna patología cardíaca, ja que són elles les que tenen més possibilitats de patir-ne una.
Ella creu que també hauríem de formar-nos, no tots, per saber fer un RCP o suport vital bàsic, perquè encara que tinguis un DEA a l'institut si no el tens al costat no serveix de res, en canvi si tu tens a una persona que es desmaia al costat teu, et poses a fer RCP, i tens moltes possibilitats de salvar-li la vida, si que després necessitaràs el DEA.

· Haurem de penjar les fotos del desfibril·lador monotoritzat i el DEA, i el vídeo del seu funcionament.
· I també haurem de posar la pràctica que vam fer.